ELS PIONERS EN OCI LGTBIQ+
A principis de la dècada de 1960, el règim franquista aplicava la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, hereva de la Ley de vagos y maleantes, per reprimir i condemnar als col·lectius que considerava antisocials. És en aquest context quan apareixen els primers bars d’ambient a Lloret.
Aquests establiments van néixer com a resposta a la necessitat de disposar d’espais on els col·lectius discriminats poguessin compartir les seves preferències afectives i sexuals.
L’ambient liberal, obert i respectuós amb el col·lectiu homosexual ens duu a etiquetar-los com a locals gayfriendly.
Amb l’arribada del turisme, es va produir un canvi important en la mentalitat de la població lloretenca, que s’adaptà ràpidament als nous corrents socials i que va saber mantenir una actitud de respecte i tolerància en relació a les noves pràctiques que s’incorporaven a la vida local, ben allunyades de la moral catòlica que imposava la dictadura franquista.
A finals de la dècada de 1960, Lloret disposava, sense ser-ne conscients, d’una petita ruta de locals gayfriendly. Establiments de mentalitat oberta, moderns i respectuosos amb les dissidències sexuals.
Aquells pioners en oci LGTBIQ no eren conscients que estaven posant les bases en una branca de l’oci nocturn que esdevindria, amb els anys, un sector capdavanter capaç de mobilitzar gran quantitat de gent i generar múltiples i importants benèfics econòmics.
El Bar Martin’s fou, probablement, el primer bar d’ambient a Lloret de Mar. Inaugurat al 1965 al carrer Santa Cristina per Fernando del Valle, més conegut com a Fernandito.
En Fernandito amenitzava les nits amb actuacions musicals de caràcter folklòric. Marifé de Triana, Lola Flores i Sara Montiel eren les estrelles amb més números per ser imitades per la comunitat homosexual masculina.
Les actuacions, sovint imitacions en rigorós playback, anaven a càrrec del propietari i d’algun treballador i amic, malgrat que, de tant en tant, també contractaven actuacions de transformistes.
A l’hivern, en Fernandito treballava fent tasques de mantinent a la Brigada Municipal, i molts el recorden per la simpatia i carisma que mostrava.
En Fernandito, en Gensio, en Paco, en Ramon i la resta de petits empresaris lloretencs estaven molt lluny de saber en què es convertiria l’oci gai a les darreries de segle XX i principis del segle XXI.
FESTA HOMENATGE A EN FERNANDITO
La mort del general Franco va suposar l’inici d’una època de major llibertat per a la nostra societat. En aquest context d’obertura i modernitat va aparèixer la figura de Josep Valls i Puigvert que, després d’uns anys voltant per Europa, retorna a Lloret de Mar.
A la nostra població va impulsar l’obertura d’una xarxa de locals i cases d’hostes, que eren respectuoses i obertes a la comunitat LGTBIQ.
Així, en Josep Valls es va convertir en un empresari pioner, i va saber gestionar durant més de trenta anys locals com La Tortuga, el Bar David, El Incognito i La Bubú, que van ser llocs emblemàtics i referents pel col·lectiu homosexual.
La Tortuga Vermella, al carrer Santa Teresa, va obrir les portes l’any 1978, amb una decoració rústica que simulava un celler. Aquestes decoracions de caràcter tradicional estaven de moda a la dècada dels anys seixanta i servien per atraure als turistes europeus.
Per simplificar el nom de l’establiment, se l’anomenava La Tortuga. Aquesta denominació feia referència al nom de la barca que tenien els seus oncles, els germans Puigvert i Burgada, que eren coneguts com els Morets (fills de cal Moro).
Poc després d’inaugurar-se el local, es va organitzar una festa homenatge a en Fernandito, que durant tants anys havia regentat el Bar Martin’s, ubicat al carrer Santa Cristina.
En Fernandito va imitar, perfectament caracteritzat, a la popular Sara Montiel. En Demetrio (a) Deme, cambrer de La Tortuga, va interpretar la coneguda cançó Agradecida y emocionada de Lina Morgan.
Entre altres convidats a la festa hi havia: la Señora, la Lenta, la Marilú, la Manoli, la Azulete, la Mona, la Prima… integrants de la gran família de La Tortuga.
L’any 1979, amb l’ajuda del seu soci i amic José Rincón, es va actualitzar la decoració del local, que va agafar un aire més kitsch.
En aquell moment, La Tortuga era l’únic bar d’ambient des de Barcelona fins a la frontera, de manera que va atreure clientela nacional i estrangera, i es va convertir en un dels locals més concorreguts de la zona.
EN JOSEP VALLS I PUIGVERT I LA TORTUGA
En Josep Valls i Puigvert va gestionar durant més de trenta anys locals com La Tortuga, el Bar David, El Incognito i La Bubu, llocs emblemàtics i referents per a la comunitat LGTBIQ+.
En Josep va inaugurar l’establiment La Tortuga, ubicat al carrer Santa Teresa, a l’any 1978. Les veïnes recorden amb alegria les tardes d’estiu, especialment quan en Demetrio (a) Deme, cambrer de La Tortuga, es preparava a mitja tarda per obrir el local, amb música alegre, festiva i amb diferents elements de decoració.
En Josep Valls va decidir anunciar els seus locals a la Spartacus International Guide, una guia pionera, de publicació anual i de referència entre el col·lectiu homosexual. Sens dubte, l’aparició d’aquests establiments a la guia Spartacus va afavorir la promoció dels locals a nivell internacional. Així, al costat de Barcelona, Madrid, Sitges i Torremolinos, apareixia la població de Lloret de Mar, amb els noms dels diferents locals que gestionava en Josep: hotels i pensions que avui denominaríem gayfriendly.
També apareixien localitzades les zones de cancaneo o cruising del camí de ronda, darrera el Castell d’en Plaja, en direcció a la cala d’Es Frares; i de l’àrea de Sa Boadella, on la condició de platja naturista o nudista atreia la presència del col·lectiu LGTBIQ+.
Les zones de cruising són aquells espais, generalment discrets i ocults a la vista, on la comunitat masculina LGTBIQ+ s’hi aplega per socialitzar i gaudir del desig i el sexe.
Francesos, britànics, italians, neerlandesos i alemanys eren els clients més habituals de La Tortuga, però també rebien a clients nacionals, de la província i rodalies. Sovint aquests locals es convertien en vies d’escapament per a homes homosexuals casats que havien optat per l’aparença d’una certa respectabilitat burgesa, portant una doble vida, mitjançant el matrimoni heterosexual.
La doble moral, les pressions familiars, les amistats i la zona de residència van condicionar, i molt, que molts homes homosexuals es casessin amb dones, formessin famílies heteronormatives i tinguessin descendència.